El cooperativisme ha estat històricament una de les expressions més rellevants de lÂÆassociacionisme popular a Catalunya. Entre el darrer terú del segle XIX i el primer del segle XX, mentre sindicats i cooperatives agr¡coles articulaven la petita i mitjana pagesia propietÃária, les cooperatives obreres de consum i de producció esdevenien espais de sociabilitat, dÂÆautoorganització econòmica i dÂÆautoemancipació popular protagonitzats per Ãámplies capes de la classe treballadora catalana. Tanmateix, el triomf franquista en la Guerra Civil i la instauració de la dictadura van interrompre brutalment aquella trajectòria. I el nou rÿgim, erigit per fer tabula rasa de tota expressió democrÃática, no només es va dedicar a destruir les bases materials de lÂÆalternativa cooperativista, sinó que al llarg de quatre dÿcades va exercir una profunda tasca de reestructuració ideològica de la societat que va erradicar la memòria cooperativa anterior. En aquest context, el treball de Jordi Estivill sobre el cooperativisme catalÃá sota el franquisme és especialment important, perquÿ contribueix a omplir un buit historiogrÃáfic sobre un per¡ode extremament advers per al moviment cooperatiu catalÃá i forja una nova baula en la construcció de la història general del cooperativisme del nostre pa¡s.
