La plaÇa del diamant, de Mercé Rodoreda (1908-1983), és sens dubte, la novel·la catalana amb més éxit de lectors del segle XX. Traduïda a vint llengües, la seva projecció exterior ha estat també excepcional. La narració de la protagonista (Natália/Colometa) és, per damunt de tot, una história d´opressió i alliberament que confronta els lectors amb la vida, la mort i l´amor. A la novel·la les fronteres entre vida exterior i interior, entre história i anécdota personal, s´esborren, perqué els esdeveniments col·lectius -la república, la guerra civil, la postguerra- formen part de la história de Natália, i la resolució final subverteix el discurs ideológic de la col·lectivitat.Aquets estudi fet per la professora de Literatura Comparada de la Universitat Autónoma de Barcelona, Neus Carbonell i Camós, esta estructurat en vuit capítols:1- Mercé Rodoreda i la crítica2- História3- Personatgesi indrets4- Trama: 4.1- Identidat i alteritat 4.2- Els coloms i la maternitat 4.3- La revolució 4.4- L´alliberament5- La veu narrativa6- Conclusió7- Obres citades8- Bibliografia addicional sobre Mercé Rodoreda
