Aplec de contes amb diversitat d'espais peró sobretot de temps (des de la Setmana Trágica o la Primera Guerra Mundial fins avui en dia) que explora en el conflicte de les relacions humanes, en el relativisme de les idees i els fets, en la violéncia, la traïció i la venjanÇa. Parménides nega el moviment. Els sentits ens fan creure que tot és canviant i efímer, peró la raó ens adverteix de la seva immutabilitat. Com un jardí de gel. Les históries d'aquest llibre naveguen per un món en transformació i a l'hora fix, per uns fets i uns personatges canviants i a l'hora permanents. Tingui raó o no Parménides, la metáfora és válida.
